laPinta

Introducción

Se busca visibilitzar el procés curatorial.

Se busca una anàlisi de la funció del comissari en l’entorn del sistema artístic actual.

Se busca dialogar sobre les relacions entre comissaris i artistes.

Se busca és una invitació a qüestionar, analitzar i re-inventar les relacions que mantenim entre artistes i comissaris, la manera de treballar d’uns i altres, els tipus de col·laboració que podem adoptar, les interseccions possibles en territoris comuns.

En una espècie d’inversió de rols, cadascun dels artistes participants busca parella, un comissari per a realitzar una pràctica, un treball que es presenta al públic al final del projecte. No importa el format que adquireixi aquest treball, ni com es registri aquesta col·laboració que dependrà dels interessos de cada artista i de la complicitat amb el seu comissari. El que busquem és una analítica del mètode utilitzat, del diàleg, del tipus de relació establerta. Una cartografia d’aquesta terra de ningú que s’interposa entre la pràctica artística i la recepció.

Se busca és un projecte pedagògic i d’investigació que vol apropar l’àmbit educatiu a la realitat de la pràctica artística.

Se busca – UB

En col·laboració amb el professorat de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona es va convidar a un grup d’estudiants d’últims anys de carrera a participar en el projecte Se Busca.

Aquests estudiants van escollir un comissari professional en actiu per a realitzar un projecte comú, orientats segons els seus interessos i el tipus de treball de cadascun, supervisats pel col·lectiu laPinta i un equip de professors de la facultat, Martí Peran, Núria Gual i Carlos Velilla.

El projecte queda reflectit en unes jornades de presentació pública en el Centre d’Art Santa Mònica, a l’abril de 2007, i posteriorment en una publicació com a instrument teòric i de reflexió.

Se Busca es converteix així en un laboratori d’investigació on artistes i comissaris realitzaran dinàmiques, experiències i pràctiques de treball que ens permetran assajar la realitat del món laboral en la pràctica artística després del període de formació.
La finalitat és intervenir en el buit existent entre l’ensenyament artístic i la realitat de la pràctica laboral dels artistes. El repte és aconseguir generar aquest intercanvi entre artistes i comissaris, creant projectes a desenvolupar sobre la base de la discussió teòrica del treball de cada artista i dinàmiques per a la seva possible inclusió dins del sistema de l’art contemporani.

Els participants de Se Busca-Belles Arts són:

Mariona Moncunill - Manuel Segade

Van començar analitzant què és el que necessita una artista en la situació de la Mariona, que és una artista emergent però amb cert recorregut en el circuit artístic de Barcelona.

En un principi treballen sobre la relació entre ells i amb el públic. En base als seus interessos comuns per la pedagogia i la traducció d’una lectura de l’art contemporani al públic, decideixen desenvolupar una “visita guiada” de la seva relació comptant amb la col·laboració d’una persona mediàtica important. Les seves circumstàncies personals van fer que canviés el rumb de la seva col·laboració, decidint establir una relació més “clàssica” de comissariat, la del comissari com a promotor de la carrera d’un artista. A partir d’aquesta decisió establiran una sèrie d’estratègies per a promocionar a la Mariona, explorant els límits del paper legitimador que pot arribar a oferir un comissari quan aquest ha assolit reconeixement institucional.

Xavier Solà - Gustavo Marrone

Ells parteixen de la base que ambdós són artistes, en el cas de Gustavo Marrone, a més d’artista, treballa com a crític i comissari.

Xavier és un artista de taller amb un corpus d’obra molt sòlid i definit, però que gairebé no ha tingut divulgació. A més, les seves experiències amb mediadors han estat poc positives. Partint d’aquesta premissa ells troben necessari tenir una relació clàssica, un comissari “facilitador”.

El comissari aporta els seus coneixements teòrics i ofereix referents teòrics al treball de l’artista. El comissari projecta a l’artista, l’ubica en el context actual, dóna raons del per què la seva obra és significativa, el presenta a professionals als que creu pot interessar el seu treball. L’objectiu final és buscar-li una exposició, si és possible en una galeria. Inclús podria ser que fessin una exposició conjunta de la seva obra en el futur.

Josep Domínguez – José Julian Soanez

Josep té una línia de treball molt personal en el camp de la pintura i volia un agent que l’introduís en el mercat, una plataforma de difusió, un comissari facilitador i no intercanviar rols de comissari i artista. Però l’artista també té una altra línia de treball en col·lectiu, i com el comissari també acostuma a treballar en col·lectiu decideixen dissoldre rols d’artista i comissari i desenvolupar un treball completament en equip sense papers definits. El projecte està per damunt dels rols, el treball conjunt fa que el projecte mani. A través d’una relació de col·legues s’han plantejat treballar sobre la lluita lliure, els agradaria realitzar un apropament humil i poètic, de manera gràfica, fruit del treball de documentació que estan realitzant i d’entrevistes a lluitadors. Els agradaria continuar en el futur amb la seva investigació sobre la lluita lliure.

Daniel Jacoby - ferran El Otro

La seva col·laboració ha patit alguns revessos, ferran El Otro exigia de l’artista un posicionament clar en un circuit determinat i que entengués les regles i els codis d’aquest circuit i les apliqués al seu treball. Així mateix, ell com a comissari, artista i dissenyador sempre es qüestiona els límits entre aquestes tres categories.

En un principi comencen a treballar sobre la idea de la comunicació del treball de l’artista a través del dossier i exercitant l’escriptura a través d’un blog, idea que no va cristal·litzar. Van seguir treballant sobre la idea de producte i producció, derivada en una publicació que tampoc van poder portar endavant pel fet de partir de diferents posicions. El comissari entén que el procés de producció porta implícita una investigació rigorosa, mentre que l’apropament de l’artista a la producció ve per altres camins més intuïtius i executius.
Aquests moments de crisi els han fet plantejar-se el treball a partir de la no col·laboració. Però finalment el comissari acaba decidint realitzar un projecte que li proposarà a l’artista amb certes condicions a complir per part dels dos. El comissari crea un projecte anomenat “A Sangre”, on es qüestiona allò desestimat en la producció, convidant a diferents artistes a escollir tots aquests elements desestimats del seu treball com esbossos o fotos preparatòries o peces que ja no els interessa mostrar.
Li proposa a Daniel participar amb les següents condicions: ell li envia un text del projecte i li demana que li exposi quins aspectes de A Sangre li motiven més, que es documenti i investigui sobre ells. A partir d’aquí ha de fer-li una proposta formal de projecte a partir de A Sangre, però que estigui molt relacionat amb el treball de l’artista. El comissari decidirà si per la seva adequació la inclou a A Sangre, i si s’acabarà produint més endavant.

Aníbal Parada - Alex Brahim

La seva relació comissari-artista s’ha basat des d’un principi en l’intercanvi i coneixement personal i amistós. Aníbal és un artista que ja ha participat en diferents projectes de tipus social i relacional, i té un clar interès per una línia d’intervenció en l’espai públic. En un principi Aníbal es qüestiona la necessitat del comissariat, per això es basen en la relació personal per començar a col·laborar, per evitar allò forçós d’aquesta relació imposada pel projecte “Se Busca”.

Àlex per la seva part acostuma a basar-se en el contacte personal en el seu treball, buscant una implicació emocional i una continuïtat de les relacions a nivell personal i laboral. Ambdós es plantegen construir ponts a partir de les regles del “Se busca” i de les seves obsessions personals, fent servir l’espai públic i l’atzar com a eines d’interacció. Intenten des d’un principi negociar una relació simbiòtica com a persones i com a professionals. Utilitzen un diàleg obert i de la mateixa intensitat en ambdues direccions, posicionant-se al mateix nivell malgrat mantenir els seus rols diferenciats de comissari i artista. Per altra banda seguint l’interès del comissari per establir continuïtats en totes les seves relacions professionals, proposa a l’artista una altra sèrie d’actuacions fora del projecte “Se Busca”, portant a terme un paper de comissari”facilitador”. Per a “Se Busca” treballen sobre un acte simbòlic que plasmi i metaforitzi la seva relació. Mitjançant el concepte de joc i la immersió en l’espai urbà, es troben a si mateixos i el context local a través dels ulls de l’altre. Trien els escacs com a símbol del grau de tensió de qualsevol relació.
Estefanía Quiñonero - Alicia Yáñez (BeCuPu)
Yo misma con mi carisma. Uno de los nuestros.
Tenint present que l’artista no té un cos de treball definit ni un coneixement del context artístic, es plantegen una relació d’entrenament personal o coaching de l´Estefania com a artista.
La comissària posa al servei de l’artista el seu coneixement a través de referències teòriques i li proposa un exercici de llançament a l’escena local, basant-se en la filosofia d´Andy Warhol de l’artista com a estrella. L’objectiu de la seva col·laboració és que la Estefania, saltant-se totes les fases de visibilitat d’un artista, sigui coneguda pels agents de l’escena local en la que vol estar inscrita. Això ho formalitzen en un projecte anomenat “Yo misma con mi carisma”, que consisteix en realitzar una sèrie de fotos amistoses d´Estefania amb comissaris, crítics i artistes, amb l’objectiu de llençar la seva figura, independentment del seu treball artístic, i amb la finalitat de que ella conegui l’escena local i sigui coneguda pels agents d’aquesta.
Si vols més informació sobre els projectes de les 6 parelles de Se Busca- UB fes una ullada a la publicació.

Estefanía Quiñonero - Alicia Yáñez (BeCuPu)

Yo misma con mi carisma. Uno de los nuestros.

Tenint present que l’artista no té un cos de treball definit ni un coneixement del context artístic, es plantegen una relació d’entrenament personal o coaching de l´Estefania com a artista.
La comissària posa al servei de l’artista el seu coneixement a través de referències teòriques i li proposa un exercici de llançament a l’escena local, basant-se en la filosofia d´Andy Warhol de l’artista com a estrella. L’objectiu de la seva col·laboració és que la Estefania, saltant-se totes les fases de visibilitat d’un artista, sigui coneguda pels agents de l’escena local en la que vol estar inscrita. Això ho formalitzen en un projecte anomenat “Yo misma con mi carisma”, que consisteix en realitzar una sèrie de fotos amistoses d´Estefania amb comissaris, crítics i artistes, amb l’objectiu de llençar la seva figura, independentment del seu treball artístic, i amb la finalitat de que ella conegui l’escena local i sigui coneguda pels agents d’aquesta.

Si vols més informació sobre els projectes de les 6 parelles de Se Busca- UB fes una ullada a la publicació.

Publicación Se Busca - UB (PDF).

Se busca - Hangar

El projecte sorgeix en el centre de producció Hangar, dins el marc de Tallers Oberts Estiu 2005, dirigit i coordinat per laPinta, on cada artista resident a Hangar va buscar la col·laboració d’un comissari o crític amb el qual tirar endavant un projecte i una investigació teòrica sobre el seu propi treball i l’àmbit de les relacions artista/comissari així com el paper de cadascun en la realitat de la pràctica artística.

Aquests projectes i el resultat de la investigació feta per cada parella es van presentar durant les jornades de Tallers Oberts d´Hangar el juny de 2005, en les que hi va haver presentacions, exposicions, activitats i taules rodones.

Les parelles i els projectes de Se Busca-Hangar:

Liz Kueneke - Arantxa García

Relacions creatives

Es tracta d’una interpretació visual d’una investigació feta a través de 800 enquestes enviades per correu electrònic a artistes i comissaris. L’enquesta tracta sobre les relacions artistes/comissaris i algun dels aspectes que les envolten. Els resultats s’exposen durant Se Busca-Hangar obert de forma gràfica científico-lúdica.
Per realitzar els qüestionaris la Liz va comptar per mediació de laPinta amb una psicòloga, Arantxa Garcia. laPinta i dues col·laboradores de la universitat en pràctiques a Hangar van a ajudar a enfocar les preguntes.
A més dels resultats d’aquesta enquesta, s’exposen una obra de plàstic transparent amb butxaques on els espectadors poden expressar la seva opinió sobre els comissaris i els artistes, i una capsa de somnis perquè els visitants escriguin de manera anònima els artistes i els comissaris amb els que voldrien treballar.

Eric Sauvé - Manuel Segade

Projecte d’implicació comunitària

Basant-nos en el context concret de la nostra relació i com a estrangers a Barcelona, ens hem decidit per un projecte d’implicació comunitària. Es tracta d’aprofitar l’obertura al públic de l’estudi de l´Eric per fer una proposta pública. Es projectaran durant la presentació i en un espai públic del Poble Nou imatges de Can Ricart realitzades per la pròpia comunitat que treballa aquí. S’ofereix una memòria o una opció política...Una acció oberta.

El procediment d’obtenir les imatges ens interessa: el desig de sentit que implica la traducció estava també present, perquè en el fons pretenem obtenir una experiència de quelcom aliè. És com intentar veure a través dels ulls d’altres; que ens facin veure alguna cosa que no comprenem del tot. L´Eric, per problemes idiomàtics no pot demanar-los que realitzin les imatges; jo haig de traduir una i altra vegada la seva petició, que sempre serà la mateixa, com un cerimonial. El resultat, essencialment, no es produeix sense l´intermediari. Això de treballar des de fora es fa difícil de predir i de controlar; tant com trencar una ampolla de vidre. Allò interessant serà també la doble qualitat dels trossos: tallants però atractius. Ja ho veurem.

Maria das Dores Berthommé - Pablo Fanego

Pinturas Pop

Pintures Pop mostra els codis de representació tradicional de la burgesia fent servir registres contemporanis. Es mostraran dibuixos fets amb carbonet en diferents mides monumentals que retraten personatges de l’aristocràcia , l’espectacle o l’església, imatges preses de les revistes del cor i que mostren que la representació, els codis i els estereotips amb els que es representen aquests personatges actualment, segueixen sent pràcticament iguals que en la història de la pintura des del Renaixement.

La col·laboració amb el comissari consisteix en una lectura crítica de l’obra de l’artista.

Sobre la meva col·laboració amb la María das Dores, el meu paper ha estat el d’un interlocutor “clàssic”. Què passa quan el comissari vol ser “art i part” d’un procés però l’artista presenta certa resistència “crítica” a dissoldre la seva pròpia lògica creativa? Com poden coincidir artista i comissari en l’articulació d’una obra sense que la relativa suspensió dels rols de cadascun arruïni la proposta artística?

Juan López - José Julián Soanez

Secret Spot

En un intent de diferenciar els valors que fonamentalment determinen els treballs, de l’artista per una banda i del comissari per l’altra, podríem aventurar-nos a dir que és el repartiment de responsabilitats a l’hora de tirar endavant una exposició, la pedra angular al voltant de la qual es construeixen aquests dos papers.

Però existeixen casos en els que aquesta relació s’altera en algun dels seus sentits amb motiu de propostes específiques, el caràcter de les quals pot impulsar, tant a l’artista com al comissari, a proposar un ús creuat de les seves facultats en pro d’un resultat més d’acord amb aquestes demandes.

El cas d’aquest projecte convocat per Hangar per la seva jornada de Portes Obertes, és una bona mostra d’aquest plantejament inusual.

El treball del comissari, entre d’altres, és el de seleccionar obres i artistes en funció d’uns conceptes prèviament destacats, per al seu ús teòric-pràctic, i posterior intent de comunicació al públic interessat. En aquest projecte “Se busca”, la figura del cercador passa a complir-la l’artista, al que cedeixen la possibilitat de triar un comissari amb qui realitzar el treball.

És així que, en certa manera, pot desaparèixer la frontera que suposava el repartiment de compromisos bàsics, i motivar el tempteig d’espais híbrids de producció artística.

Ambdós personatges poden veure’s indeterminats per un exercici de dubte, a cavall entre l’opció de reprendre el seu paper professional, i la desmaterialització total d’aquests en favor d’un programa potser millor adaptat.

El context de relació entre el comissari i l’artista determina, en gran manera, el resultat final d’una exposició.

En aquest projecte Se busca es pren la decisió de complir amb el treball de gestió i preproduccció, compartint la responsabilitat a tots els nivells.

Prenent com a eina el sector serveis que envolta una exposició, destinem el nostres esforços a aconseguir els elements a exhibir, ja manufacturats, mostrant un cert criteri sobre els conceptes de creació i autoria i a favor d’un treball que parla de diferents àmbits de la vida i de l’art.

Ignacio Uriarte y Teresa Rubio - Anna Urdániz

Objectiu: Fomentar l’aprenentatge mutu / intercanvi de llenguatges entre l´univers de l’oficina i el món de l’art.

L’oficina servirà com a laboratori en el qual podrem experimentar amb el caràcter propi de les rutines de feina combinades amb pràctiques artístiques de tradició més artística. Exemples: Pintar en excel, esculpir amb fulls de paper.

Tant l’espai expositiu com l’oficina mateixa serviran per a presentar els resultats d’aquesta experimentació, permetent un apropament i reconeixement mutu entre públic de l’art i oficinista.

Pujar els resultats al pedestal de l’art centrarà l’atenció del públic/els propis treballadors en la realitat del seu propi treball. Comprendrà quines són les opcions creatives, limitades però existents, així com la naturalesa de les eines i els materials que fa servir en el seu dia a dia però que fins aleshores probablement no li havien significat res més enllà de la seva simple funció pràctica.

Les meves comissàries i jo estem treballant en el concepte. Hem tingut vàries entrevistes de tipus psicòleg-pacient en les que m’han escanejat una mica. Elles escriuran un text que formarà part del dossier/presentació d’art d’oficina. Jo he transcrit les entrevistes d´Irlanda i vaig a traduir això i els textos de les biblioteques irlandeses. També faré una selecció de fotos i documentals i de peces.

Si aconseguim convèncer a alguna oficina per fer el taller abans de l´Hangar Obert, formarà part de la nostra presentació si no la nostra presentació serà el punt de partida per aconseguir-lo.

Mònica Fuster - Alicia Vela

Diàlegs: Zones de fusió

La col·laboració s’establirà entre Mònica Fuster i Alicia Vela (artista visual i professora de gravat de la Facultat de Belles Arts de Barcelona i curadora de vàries exposicions sobre gràfica).

Hem titulat la nostra proposta Diàlegs: Zones de fusió. Plantegem una sèrie de converses a l’entorn de temes d’interès comú i subjacent a les nostres propostes i actituds artístiques. El resultat d’aquestes converses es presentarà esquematitzat en forma d’hipertext, en un desplegable, junt a la presentació d’una proposta gràfica realitzada recentment a la Fundació Miró de Mallorca.

Paral·lelament es presentarà un projecte artístic en curs derivat en format llibre i titulat Drawings realitzat amb aportacions literàries del crític d’art i curador Biel Amer. L’autora del llibre és Mònica Fuster i Jesús Arpal ha realitzat la maquetació del mateix.

Alexandra Navratil - Beatriz Herráez

Compilació d’investigacions privades: Publicació de tirada limitada amb textos, diàlegs i imatges.

• still in the search of a miracle?
• introducing the everyday
• some of the things I really must do before I die
  

Enfrontar un projecte de col·laboració entre artista-comissari és sempre quelcom difícil pel que comporta d’iniciar al mateix temps una “relació” que en molts casos pot resultar fallida.

Quan laPinta em va proposar, junt amb l´Alexandra Navratil, formar part en aquest projecte, em va semblar molt interessant el fet d’invertir l’ordre dels factors, la relació habitual que s’estableix en la pràctica expositiva; on quasi sempre és el comissari el que “selecciona” a l’artista, i no a la inversa. Especialment interessant, deia, perquè una proposta com aquesta partís precisament d’un centre de producció com Hangar. On es pressuposa que som els comissaris els que ens apropem (o deuríem) a fer “studio visits”.

El desenvolupament de la col·laboració amb Alexandra Navratil ha consistit, des d’un primer moment, en la recerca de vies per aproximar-nos ; mitjançant la successió de converses (telefòniques o via e mails) i materials que intercanviem en el que pensàvem -i intuíem- podíem compartir un interès: artistes, textos, exposicions, treballs...

Va ser una primera aproximació que vam definir quasi com “investigació privada”; a través de punts d’enteniment, afinitats i inclús fòbies compartides, des de les quals “traçar” un mapa de l’altre. Quasi com aquells diagrames i esquemes impossibles que es dibuixen a les pel·lícules i sèries policíaques per a seguir el rastre i conformar un retrat - robot aproximat del subjecte a investigar.

Tots aquests materials els vam anar “arxivant” en documents que intercanviem, modifiquem, ampliem...-encara hi estem posats-...

Precisament tot aquest material serà del que parteixi una possible “relació de feina” posterior, sense dubte possible en aquest moment. El temps no ha estat molt, i ha estat complicat pensar en com “formalitzar” el procés. Potser per això sigui el propi desenvolupament, i el material generat en aquestes converses i intercanvis, la “formalització” més honesta d’aquest Se busca.

– Beatriz Herraez

Cova Macías - Sasa Markus

Referències creuades entre el vídeo i el cine

Es tracta d’un audiovisual amb recopilació d’imatges cinematogràfiques que constitueixen referències en el treball de Cova Macías, molt influït pel cine, trobades per la pròpia artista i per Sasa Markus, teòrica i crítica de cinema.

La col·laboració entre la Cova i jo es basava en la mútua recerca de les fonts cinematogràfiques que han estat (conscientment o inconscientment) els punts de partida de l’autora en la creació d’una estil propi i un llenguatge autònom. Com a fruit d’aquesta recerca s’elabora un vídeo que consisteix en un muntatge de passis de vàries pel·lícules que, igual que en els films de la Cova, profunditzen en la temàtica de l’adolescència.

– Sasa Markus

Alicia Framis - Maribel López

Secret Strike

Presentació del procés de producció del vídeo Secret Strike Rabobank, Holanda (potser a la manera d’un esquema) que és el que realment està acabat i oferirem alguns apunts sobre el procés en curs del Secret Strike Tate Modern, London.

El que es presentarà és informació sobre el desenvolupament real d’un projecte de la complexitat que ella gestiona, una producció de vídeo de certa complexitat tècnica i de coordinació de producció.

Dins del marc de les propostes per Hangar obert, entenem que el nostre procés ha estat diferent des del seu origen, especialment perquè partíem d’un projecte ja acabat en el que no podríem intervenir. Ens va semblar molt interessant , en un marc com el que se’ns oferia, intentar desvetllar mecanismes reals en el moment d’enfrontar-se a un projecte gran com és Secret Strike. Hem decidit centrar la nostra participació en una xerrada en la puguem analitzar el procés del projecte en la seva totalitat centrant-nos en la complexitat de la producció en el cas de Secret Strike Rabobank i apuntant els nous reptes que representarà Secret Strike Tate Modern, encara en procés.

–Maribel López

Núria Marquès - Tania Pardo

Redes. Hola soy … y quería que tú

Sorgeix com a subprojecte a partir de Se busca tractant de reflexionar sobre la relació entre comissari i artista, però en aquest cas, aportant una relació basada en el propi contacte personal, tractant així de desmitificar ambdues figures i detenir-se a reflexionar sobre què suposa establir determinades relacions que alhora venen avalades per altres persones. És a dir, Xarxes sorgeix com a necessitat de comunicació , d’arribar a tots els racons, plantejat com a alternativa al format expositiu. El fet, a més, de proposar-se treballar sobre una relació que comença com a laboral i que, al cap i a la fi, no deixa de parlar de nosaltres mateixes, resulta, per a l’espectador, més que temptador, doncs la sola idea d’observar una relació -sigui quina sigui- sempre ha despertat la curiositat del que mira. Mediatitzat per diferents programes de televisió, el segle XXI s’ha convertit en un acte heroic del narcisisme doncs al final, no deixes d’observar-te a tu mateix.

Redes. Hola soy … y quería que tú planteja precisament les relacions que s’estableixen entre un artista i una comissària que s’acaben de conèixer...

Es presentarà un quadern de bitàcola, una espècie de diari de la seva relació.

Jorge Satorre - Amanda Cuesta

Proyecto coche

Aquest treball consisteix bàsicament en la recerca d’algun cotxe abandonat al carrer per a sotmetre’l a una reparació general fins a aconseguir pràcticament la seva renovació total. Una vegada aconseguit això , el cotxe es tornaria a col-locar en el lloc on va ser trobat. Això serà registrat i presentat per mitjà d’un parell de projeccions, una del dia en que va ser trobat i una altra del dia en que serà abandonat per segona vegada.

La relació de l’Amanda Cuesta i el Jorge Satorre s’ha basat en un diàleg sostingut al voltant del Projecte Cotxe, de com es situa aquest en l’obra de l’artista i en relació als discursos i actituds en la pràctica artística contemporània. D’aquest treball conjunt s’ha derivat la genealogia del motiu (el cotxe) com a element simbòlic central de la societat capitalista, i de temes com l´apropiacionisme, l’estètica de l’altruisme, els usos del document o el mite de Sísif en relació als processos de producció artístics.

Jeleton - Francesc Ruiz

Agrionia Creepozoide (24 hores de producció fotogràfica improvisades amb Francesc Ruiz)

El paper de Francesc és el de l’amic, col·laborador, artista i comissari a la vegada. Un rol creat a partir de la nostra relació personal i professional enteses com un tot.

L’acció es desenvolupa el dia anterior a la presentació i consisteix en deixar-nos guiar durant aquestes 24 hores en un recorregut completament desconegut per a nosaltres en el transcurs del qual intentarem prendre gran quantitat de fotografies que constituiran la peça en exhibició, que es publicarà en la web jeleton.com recentment inaugurada per Hangar Obert, i que es projectarà al dia següent en la nostra presentació a la sala polivalent. És un treball plantejat des de la confiança total en l’altre i el brainstorming (estat de comunicació intensiva forçat) com a mitjà de producció , i la sistematització de situacions de producció accelerades.

Dos monstres han estat separats en aquest dia: un monstre femení de nom Leviatan, per què habiti en l’abisme dels mars, al damunt de les fonts d’aigua; un mascle de nombre Behemoth, que ocupa amb el seu pit el desert immens anomenat Dondaín, a l’orient del jardí on habiten els elegits i els justos, on Ell (Deu) va rebre al meu avi, el setè després d’Adam, el primer home que ha fet el Senyor dels esperits.

–Cita: El llibre de Henoch, Biblioteca esotèrica, Setena edició, 1981, p.88

Irene van de Mheen - Gustavo Marrone

L’artista com a crític

Exercir de comissari de comissaris, recopilar opinions, preguntes, etc sobre el comissari, la crítica, etc. mitjançant entrevistes a comissaris i artistes amb ajuda de Gustavo Marrone.

El projecte es presentarà en el format d’una edició senzilla, tipus revista fanzine d’edició casolana en blanc i negre.

Pauline Fondevila - David Armengol i RMS La asociación

Procés de col·laboració en el que cadascuna de les parts implicades es filtra en el model de treball de la Pauline. D’aquesta manera, el móns i referents de l’artista, comissari, editor...s’entrecreuen i fusionen per a crear un mapa col·lectiu. El resultat final és un cartell que es presentarà en diferents contextos.
El cartell serà un pòster que es distribuirà a Barcelona i Madrid.

El pòster funciona així com un projecte expositiu pròpiament dit. En ser distribuït en diferents contextos (artístic, musical...) el projecte posa en qüestió i crisi la pròpia idea d’exposició i recepció d’allò exposat.

Durant la presentació a Se busca-Hangar Obert Estiu, alguns dels referents del pòster “sortiran” del cartell, es materialitzaran, convertint-se així en esdeveniment, mentre en el taller de l’artista es veurà un pre-mapa, que documentarà el procés seguit.

Julia Montilla - Miguel Ángel Ramos

Bioart

Presentació de la revista Bioart i del portal corresponent, aquest últim en construcció.

Bioart sorgeix amb la voluntat de gaudir de la part lúdica de la paraciència, l’il-lusionisme i els invents estèrils a través de la recreació dels continguts i imatges propis d’aquests àmbits.

Simultàniament llencem una invitació a col·laborar en la dotació de continguts de la web mitjançant la publicació d’invents delirants, llegendes urbanes o qualsevol tipus de farsa aparentment inexplicable.

Així mateix proposem una sèrie d’activitats col·lectives com la construcció del primer crop cercle català, un concurs de fals paranormal o la ruta per la Barcelona parapsicològica.

Tipus de col·laboració: es tracta d’una col·laboració específica, per a un projecte específic, un tipus de col·laboració professional tècnica en la que el tècnic (dissenyador) s’ha implicat d’una manera molt estreta en el projecte.

Vanessa Kamp - Mery Cuesta

Show Gran Collage intrascendente

En relació a la proposta de partida de Se busca, hem decidit diluir totalment les identitats de comissària i artista per passar a treballar juntes com artistes.

El concepte de partida per la nostra col·laboració és una qüestió que ja ens havia preocupat a les dues en les nostres trajectòries artístiques en solitari: la imatge contemporània de la dona, especialment la projectada en el mitjans de comunicació a través dels videoclips, videojocs, revistes femenines, etc, una imatge estereotipada que representa a la dona com a ésser supeditat al desig masculí.

Malgrat que les dues abordem aquest tema des d’un context artístic (un marc com Se busca i un centre com Hangar), no desitgem treballar el concepte recolzant-nos en codis de lectura propis de l’art contemporani. La nostra idea és més plantejar aquesta qüestió a mode de gran collage “per a tots els públics”, això és, no destinat directament al públic implicat en art contemporani, per això la nostra peça és concebuda per a ser portàtil i poder presentar-la allà on ens vingui de gust (bars, escoles, el carrer).

Per aquests motius, hem pres com a punt de partida formal la figura del torbador medieval que anava pels pobles explicant notícies, transmetent informació d’actualitat a tot aquell que volgués escoltar-lo.

Així doncs, realitzarem un petit show que consistirà en una o dues cançons en les que explicarem algunes històries relacionades amb la imatge de la dona des de l’òptica masculina. Molt probablement sigui el tema Slave dels Rolling Stones el triat per a vehicular les nostres històries. La seva tornada real , a més, permet jocs de paraules interessants en relació al tema que abordem.
Com els trobadors, nosaltres també portarem el nostre panell gràfic de recolzament. Aquests panells plegables i de fàcil transport seran grans collages d’imatges directament preses dels mitjans de comunicació, a través de les quals articularem aquestes històries de caràcter absurd que, estem segures, divertiran molt al públic.

El fet de realitzar un show, cantar una cançó dels Rolling, actuar en llocs com bars o explicar històries delirants forma part també d’un posicionament comú davant la set de transcendència de l’art contemporani, davant del seu sistema de presentació i lectura excloent. El nostre Gran Collage Intranscendent és per a tothom.

Tertúlies

Durant aquest procés del Se busca, en el que cada artista resident a Hangar ha estat treballant durant vàries setmanes amb un comissari, s’han donat diferents tipus de col·laboracions, s’ha experimentat amb els rols i papers d’uns i altres, s’han iniciat dinàmiques de treball que ens poden permetre establir una cartografia de la terra de ningú que existeix entre la pràctica artística i la recepció, una mostra de la pràctica artística i curatorial.

Per això a més de que els participants al Se busca presentin les seves col·laboracions, hem volgut comptar amb una mirada externa. En dues tertúlies diferents comissaris convidats, que procedeixen de diferents àmbits de la pràctica curatorial, ens aportaran el seu punt de vista sobre els temes transversals de Se busca, des de la seva experiència personal i professional, i des de la seva visió sobre les col·laboracions artista/comissari que s’han donat al Se Busca.

Cafè Tertúlia amb Rocío Gracia i Peio Aguirre: Visions particulars. Formes de mediació en l’art.

En aquest cafè tertúlia dialogarem sobre les diferents maneres de mediació, els diferents tipus de comissariat, els nous formats de treball i les noves eines que aquests formats exigeixen, els territoris a explorar en comú. Per això comptarem amb:

• La Rocío Gracia és coordinadora d’exposicions a La Casa Encendida i del projecte En Casa, que realitza intervencions específiques en espais no expositius i publicacions. Pertany a RMS la Asociación, amb un doble vessant, institucional i privat, i des de la seva experiència a l’equip de Madrid Abierto, projecte que busca nous territoris expositius i amb un esperit de desubicació de l’art.

• Peio Aguirre, cofundador de DAE (Donostiako Arte Ekinbideak) amb una experiència en realització de projectes a partir d’una estructura flexible i des de la dinàmica l’art-com-a-activitat, provocant noves formes d’entendre la intervenció en l’espai públic, sense estar condicionat a un espai expositiu concret, buscant noves maneres de fer, noves formes de mediació.
  

Brunch Tertúlia amb Montse Romaní i David G. Torres: Visions particulars. Responsabilitats del comissari.

Dialogarem sobre la responsabilitat del comissari i el seu paper dins del sistema artístic, l’ètica curatorial, sobre les diferents col·laboracions i relacions que s’estableixen amb els artistes i els rols i funcions que s’assumeixen per uns i altres. Comptarem amb la participació de :

• Montse Romaní, comissària independent, ha realitzat diversos projectes en col·lectiu i en col·laboració amb artistes, ha estat comissària de l’exposició Tour-ismes o Total-work, sempre des d’una posició activista i crítica.
• David G. Torres, crític d’art, ha comissariat la XXVIII Bienal de Pontevedra, ha format part de l’equip curatorial del Centre d’Art Santa Mònica i actualment dirigeix el Butlletí mensual del centre i desenvolupa una labor intensa de crítica d’art.

Textos

Manuel Olveira sobre Se busca, Hangar 2005

Crec que Se busca és una oportunitat per a investigar i analitzar els modes de relació i de treball que es produeixen entre artista i comissari. Independent del producte final, de si hi haurà exposició o no, acord o no, interès o no, projecte o no, peça o no, crec que el més interessant és que Se busca es planteja com un exercici en la pràctica per a parlar sobre la relació, els rols, el manteniment dels rols i la seva dissolució (si ve al cas) entre artistes i comissaris.

A partir de les entrevistes que esteu realitzant es veurà la posició, actitud i idea que cadascun aporta al projecte. Potser hi haurà artistes que concebin la figura d’un comissari com a facilitador, com a competidor, com a algú aliè que només apareix per a inaugurar o algú amb qui compartir un objectiu i treballar. Potser el més operatiu és tenir clar i ser conscients de la idea que un té sobre el que significa comissariar i sobre el que significa la relació professional artista-crític. Una vegada que és conscient aquesta idea pot ser comunicada i contrastada, mantinguda o canviada, reafirmada o rebutjada, per un o per tots. L’objectiu de Se busca, més enllà de la relació efectiva que es produeixi, ha de ser capaç de generar un espai en el que el debat quedi obert i s’analitzin funcions, funcionaments, rols, decisions, tergiversacions, etc.

Producte d’aquestes anàlisis, d’aquestes confrontacions (interpersonals i intrapersonals), d’aquells interessos creuats, d’aquells treballs i d’aquelles comunicacions entre artistes i comissaris, entre artistes i artistes i entre comissaris i comissaris serà possible generar experiència i coneixement.

Això és el que em sembla més atractiu d’aquesta proposta de laPinta: crear un marc de treball i una possibilitat per a la confrontació i el diàleg i, amb això, generar i produir. Però no generar o produir tal o qual projecte, objecte o exposició, sinó produir experiència i coneixement que ens ajudi a definir-nos com a professionals, afinar el nostre treball, entendre el dels altres i travar complicitats.

Manuel Olveira

Rudolf Sagmeister, What´s a curator?

A curator is an engineer, nurse, midwife, taskmaster, mediator, psychiatrist, psychologist, manager, handyman, artisan, gap filler, representative, friend, scapegoat, lightning rod, sorcerer, trouble-shooter, fence-sitter, confidant, hand-holder, villain, helpless, powerful, stubborn, open, bureaucracy navigator, security technician, irresonsible, responsible for everything, always avaliable, always reachable, a cell phone carreer, the last to leave the building, a night-and-weekend worker, lacking sleep, budget planner, expensive calculator, controller, host, money collector, airport taxi, courier service, process engineer, fitter, gardener, mushroom grower, emailer, relentless telephone operator, technical draftsman, image processor, photographer, traveller, writer, translator, researcher, lecturer, leader, entertainer, colleague, subsidiary office, order taker, executive branch, bon vivant, privileged, provocateur, improviser, pragmaticist, dreamer, aesthete, realist, doer.

Rudolf Sagmeister, Chief curator, Kunsthaus Bregenz